dijous, 4 de juny del 2009

The song

Creieu que les cançons no es poden llegir? doncs potser teniu raó. Perque les cançons no es llegeixen, es canten. Però això no vol dir que no tinguin una lletra interessant que et pugui portar a llocs imaginaris i que et faci sentir la persona més feliç del món.


Tots escoltem música, no?


Doncs aprofitem-ho per aprendre una mica de vocabulari, pronunciació, espressions, ...


Aquí us deixem un exemple d'una cançó que ven segur coneixeu, però sapigueu que només és un exemple ja que a la xarxa podeu trobar totes les que vulgueu. Busqueu la lletra i a cantar.

Si cliqueu aquí podreu trobar la lletra de la cançó

I si teniu problemes amb alguna paraula no teniu més que buscar el significat aquí: Traductor



divendres, 22 de maig del 2009

El poema


Poema- Un dia els infants preguntaran

Un dia els infants aprendran paraules que els costarà d'entendre.

Els infants de l'Índia preguntaran:
“Què vol dir fam?"

Els infants d'Alabama preguntaran:
“Què vol dir segregació racial?"

Els infants d'Hiroshima diran estranyats:
“Què vol dir bomba atòmica?"

Els infants del meu poble demanaran:
“Què vol dir dictadura?"

I els nens a totes les escoles diran:
“Què és una guerra?"

Tu els donaràs una resposta i els diràs:
"Mireu, aquestes paraules ja no les fa servir ningú; són paraules velles com tartana, diligència o esclavatge. Paraules que no volen dir res, i per això les hem tret del diccionari."

Jean Debruynne

Si vols continuar treballant en aquest poema fes les activitats que et proposem


dijous, 14 de maig del 2009

Haloween

Els comics també poden ser una font d'aventures. N'hi ha de molts tipus: uns tenen molta lletra i d'altres no tenen ni una paraula però tots es poden llegir i amb tots es pot passar una bona estona.

Nosaltres et volem proposar unes activitats que t'ajudaràn a treure més suc d'aquest còmic.

Clica aquí

Rondalla de Jacint Verdaguer


QUI NO ET CONEGUI QUE ET COMPRI

Si no sabeu pas de què ve aqueix adagi, jo us ho contaré mot per mot com m’ho contaren a mi, sense guanyar ni perdre.

Una vegada eren una colla d’estudiants que, no sé de on ni de quina banda, anaven a la universitat de Cervera. Com havien fet molt llarg camí en el cavall de sant Francesc, puix en aquell temps no hi havia camins de ferro ni galeres, tenien molta gana i entre tots no portaven un diner ni una malla partida pel mig a la butxaca. Quina en podrien fer per menjar un bocí?

L’un proposava passar a l’hostal i enganyar l’hostaler, mes l’altre responia que, com ja l’havien enganyat a la vinguda, l’empresa era molt perillosa. L’altre sortia amb la idea de fer un d’ells el malalt, i al portar-lo i al demanar a una casa de pagès acolliment per a ell, sos companys podien fer córrer l’urpa, mes els venien a la memòria les malifetes que tenien sembrades per aquelles masies, a on parlar d’estudiants era parlar del Serraller, i no s’hi veien amb cor.

En això, mentre es deien l’un a l’altre què farem i què direm per divertir la gana que els feia volar la terra, sentiren olor de pa de fleca acabat de traure del forn, i un que tenia el nas més fi digué que sentia olor de pernils i de formatges frescos. Què serà, què no serà, veieren davant d’ells un traginer que menava una rècula de burros d’Urgell carregats, i tots els estudiants, com que tots tenien talent, endevinaren que anava a Cervera a portar queviures. Ara bé, com ho podrien fer per traure un ase de la rècula sense que ell se n’adonés? Qui té gana moltes se’n pensa. Un que en tenia més que els altres els digué:

– Deixeu-ho per a mi.

Deixant-los a tots enrere, s’avançà cap a la rècula i, llestament i fent que no el veiés el traginer, llevà el ronsal al darrer ase i se’l posà, i anà seguint la rècula, deixant-se arrossegar una mica perquè no se n’adonés. Anà seguint, seguint; arribant a un torrent, el traginer volgué abeurar la rècula, i, girant-se endarrere, en comptes de l’últim ase veié un home.

– I ara! Què és això? –exclamà tot parat de l’estranyesa que li feia, no sabent com emprendre a l’estudiant–. Qui sou vós? –li digué al cap i a l’últim.

L’estudiant, molt compungit, li respongué que no era un ase, sinó un home que, per un gran pecat que havia fet, Déu l’havia condemnat a fer d’ase una temporada, però que en aquell punt i hora se li era acabada la condemna i, deixant la figura d’ase en què ell l’havia comprat, tornava a tenir la figura o el ser primitiu d’home.

El traginer, que no havia tractat mai amb estudiants, es deixà ensibornar i, mogut de les llàgrimes d’aquell home que havia sigut ase (encara que no tant com el traginer), li tragué el ronsal del coll i li digué amb una compassió que l’estrafolari estudiant no mereixia:

– Aneu allà on vulgueu.

Si ho digué al sord no ho digué al peresós. Donant-li l’estudiant grans mercès per tan sospirada llibertat, se’n tornà camí enrere fins a trobar sos companys, que estaven fent tallades del pernil i del formatge a la vora d’una font. Allí, ajudant-los en tan agradosa feina, entre tragos de vi i tallades de pernil, els contà com ho havia fet per desfer-se de la rècula i engaliar el pobre traginer. Aquell acudit de l’estudiant que havia sigut ase fou trobada per ells digna de totes les borles d’aquella universitat.

Buides que foren les alforges, l’estudiant hèroe de la festa pujà a cavall de l’ase i, voltat de sos alegres companys, continuà el viatge cap a Cervera. El jument fou venut a la porta de la vila per pocs diners a un gitano, que el portà al mercat. S’escaigué de passar per allí l’innocent del traginer, i veient i coneixent son company de tragí, se li acostà i li digué a cau d’orella:

– Quin pecat has tornat a fer, que tornes a ser burro com ahir? Mes, a mi no m’enganyaràs pas aquesta vegada: Qui no et conegui que et compri.


LÈXIC (MANERES DE DIR)

Adagi: Dita, proverbi.
Sense guanyar ni perdre: Desinteressadament.
Camins de ferro: Ferrocarril.
En el cavall de sant Francesc: A peu.
Serraller: Bandoler del segle XVIII.
Un diner ni una malla partida pel mig: Res, ni una moneda.
Divertir: Entretenir.
Fer córrer l’urpa: Robar.
Traginer: El qui transporta mercaderies.
No s’hi veien amb cor: No gosaven.
Ronsal: Corda per on es mena els cavalls.
Qui té gana moltes se’n pensa: Qui passa gana rumia com se la pot fer passar.
Ensibornar: Enganyar.
A cau d’orella: En secret.
Engaliar: Enganyar.
Borles: Ornaments que portaven els universitaris.
Jument: Cavall o mula.

dimarts, 12 de maig del 2009

Benvinguda



Benvinguts al nostre blog!!


Aquí trobareu un espai per gaudir i aprendre del món de les històries. A partir de la lectura de tot tipus de textos podreu arribar a ser el capità d'un vaixell enfonsat, una guineu molt espavilada o una nena molt astuta.

Esperem que gaudim tots plegats dels llibres que més ens agradin.

Comencem?